Aquest cap de setmana té lloc el Congrés Municipal de Cultura, que duu per títol Coneixences i que se celebra al Teatre Municipal Xesc Forteza, després de mesos de feina i de debat previ.  

El nom de Coneixences ja explicita des d'un començament la voluntat d'avançar en el coneixement del món cultural de Palma i també de  l'esperança de poder contribuir a un millor coneixement de noltros mateixos i a l'establiment de coneixences personals i institucionals capaces d'estructurar i enfortir el teixit cultural de la ciutat. 

És un congrés que parteix de molt abans de l'inici d'aquestes jornades i que té la voluntat d'anar més allà de les sessions plenàries que acabaran diumenge, ja que planteja en si mateix, organismes permanents de debat i de participació al voltant del fet cultural a la ciutat. 

El congrés és un compromís polític d'aquesta nova etapa de la Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma, ja recollit en l'Acord per a la Governabilitat i el Futur Sostenible de la ciutat de Palma, amb què iniciàrem el mandat municipal i que s'insereix plenament en l'esperit de l'Agenda 21 de la Cultura, que proposa als govern locals la posada en marxa de processos de debat, redacció i aprovació de documents que explicitin les mancances i les prioritats de les ciutats en matèria cultural des de la participació i amb criteris de col·laboració entre la societat civil i l'Administració. 

La creació d'un Consell Municipal de Cultura, amb què acabarem demà les jornades, també és una de les recomanacions recollides a l'Agenda 21 de la Cultura, que el defineix com un òrgan de participació, que reculli la veu ciutadana dels diversos àmbits de la cultura i sigui capaç de transmetre-la al govern municipal. 

L'Agenda 21 de la Cultura pretén un doble objectiu, el de posar en valor la responsabilitat dels governs locals, com a agents mundials de primer ordre; i el de donar resposta al procés de globalització que té en la ciutat un dels escenaris on es fa més visible, amb l'augment de la pressió demogràfica i dels intercanvis humans, amb l'homogeneïtzació de formes i continguts, i amb l'accentuació dels desequilibris. 

Aquest congrés, a més, parteix de la voluntat de centralitat que haurien de tenir les polítiques culturals i de la seva gran capacitat d'esdevenir un sector estratègic. Neix, de fet, d'una gran fe en el fet cultural i del convenciment que la cultura ha de jugar un gran paper en totes les altres àrees institucionals: 

En la vessant social, en tant que compesadora de les desigualtats i garantia d'igualtat d'oportunitats. 

En les polítiques de gènere, per poder avançar en la visibilització i l'autonomia de la dona. 

En la gestió de la immigració i la interculturalitat, com a mecanisme d'expressió i d'integració. 

En les polítiques econòmiques, per les importants relacions que estableix amb el redreçament del turisme, el nostre principal motor econòmic, i com a sector en si mateix, en tant que capaç de generar un model de progrés equilibrat i sostenible. 

Evidentment, en l'educació, on els continguts culturals s'associen a coneixements, però també a procediments i actituds. 

També en la regeneració urbana de la ciutat, ja que els equipaments i els programes culturals tenen un paper fonamental a l'hora d'avançar cap a un urbanisme més humà i més inclusiu, i cap a una ciutat més habitable i segura. 

La cultura, sobretot, és la base d'un aprofundiment democràtic ambiciós; una baula decisiva en el camí cap a la llibertat i la salvaguarda de la diversitat; i una garantia de tolerància i benestar. 

Tots aquests valors -la democràcia, la llibertat, la diversitat, la tolerància i el benestar- són fàcilment assumibles i compartibles per una societat que té en la cultura un agent decisiu, en tant que constructora de la consciència de ciutat i de país, en tant que generadora de mecanismes de convivència, i en tant que aporta als ciutadans els codis d'adhesió i d'orgull que conformen els nostres sentiments de pertinença. 

La cultura, a més, és un sector econòmic emergent i amb una gran potencialitat. Les 1.678 empreses culturals registrades a les Illes Balears el 2006 representen un 2 % del teixit empresarial global i donen ocupació a més de 6.500 treballadors, sense tenir en compte els que s'hi dediquen des del sector públic. 

Una potencialitat econòmica evident, encara que no sempre tangible ni merament conjuntural. No de bades, D.S. Landes, el prestigiós historiador econòmic de Harvard, a la seva obra "Riquesa i pobresa de les nacions" explica que "Si cap lliçó pot aprendre's de la història del desenvolupament econòmic és que la cultura és el factor determinant per excel·lència de la riquesa i la pobresa d'una societat". 

Aquest congrés neix, per tant, d'una gran fe en la Cultura; però, també, d'una gran fe en la ciutat. Les ciutats són l'escenari on s'expressen amb més claredat els nous problemes del món i, per això mateix, on s'hi troben les millors solucions. Espais oberts on somiar, però també territoris concrets on construir.  

Per això veim en la cultura el millor aliat a l'hora de formar individus satisfets de viure a la ciutat, confiats en la democràcia i disposats a afrontar el futur amb convicció. 

Aquest congrés, que va arrancar fa sis mesos amb una fase prèvia de recollida d'informació i d'opinió, s'ha anat concretant entorn de diferents àmbits de reflexió i discussió, que han conformat les meses de debat sectorial a través de representants triats amb criteris de representativitat i diversitat. 

Els diferents àmbits que conformen aquest congrés són vuit: Patrimoni; Biblioteques, Literatura i Publicacions; Política Lingüística; Arts Visuals; Música; Arts Escèniques;  Cultura Popular i Tradicional; i Gestió Cultural. 

Cada àmbit ha procurat definir un diagnòstic compartit, detectar els punts forts i els punts dèbils de la seva àrea i establir les propostes de futur que es consideren més assumibles i prioritàries. Durant aquests mesos s'han anat posant damunt la taula els temors i les expectatives que han centrat els plantejaments i els debats d'aquestes jornades: La necessitat de comptar amb elements objectius d'anàlisi, la importància de la formació i la professionalització, i la impotència davant la precarietat dels recursos. 

També la necessitat de millorar els mecanismes de difusió i de sensibilització i de fer feina en el camp cultural des de la previsió i de manera planificada, així com l'oportunitat d'apostar decididament per la creació i la producció. 

La descentralització, la creació de xarxes internes, la inversió en equipaments de proximitat, la necessitat de programacions coherents i continuades i la voluntat que el creixement econòmic s'acabi traduint en un creixement cultural, són altres de les moltes propostes plantejades. 

Correspon, doncs, a aquest congrés -i al procés que l'ha precedit i al que el continuarà- la necessitat d'establir quines són les prioritats culturals de la ciutat, quines són les seves mancances i quins són els criteris i els mecanismes que es consideren més efectius per activar. 

Sempre des de la consideració de la necessitat de dissenyar polítiques culturals que ocupin la centralitat de la vida pública i institucional. 

Sempre considerant que el pressupost cultural no és despesa, sinó inversió. 

Sempre fugint de la banalització i la mera comercialització, perquè la cultura no és una més de les moltes ofertes d'oci i temps lliure, sinó una forma d'expressió rica i versàtil, capaç de satisfer les necessitats d'acompanyament de tots els individus d'una societat. 

Sempre aspirant a un tractament global i exhaustiu: el que és capaç d'atendre les formes culturals més visibles i consolidades, però també les expressions culturals perifèriques, marginals o de menor abast. 

També sempre, des de la legítima aspiració a l'excel·lència i l'excepcionalitat cultural, però també amb l'ambició que la cultura esdevengui popular, populosa i universal, en tant que capaç de fer part de la vida de tots els membres de la col·lectivitat. 

Sempre, finalment, amb el propòsit de dissenyar polítiques culturals des de la participació i la planificació, coordinant els esforços i rendibilitzant els recursos, ja que són moltes i molt variades les necessitats. 

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Art [24]
• Actualitat [67]
• Joventut [14]
• Política Lingüística [43]
• Invitació [97]
• Política [16]
• Lectura [27]
• General [14]
• Dietari [7]
• Teatre [16]
• Mira [30]
• Gènere [5]
• Patrimoni [14]
• Memòria [22]
• Personal [10]
• Cultura Popular [6]
• Ho sents? [22]
• Torxa Digital [29]

Cerca

Recentment