Dissabte, l'amic (i no és retòrica) Pere Fullana, escria al Diari de Balears un article titulat Memòria Democràtica, on es feia unes preguntes sobre el canvis de noms i els trobava, en general, massa tebs. Això no li ho puc discutir. És la seva opinió i ja se sap que això de la política és com jugar a Set i mig: uns troben que no hi arribes, i els altres que t'has passat. Sí que volia, però, explicar alguns dels noms que esmenta i, que al seu parer, haguessin pogut ser canviats per uns altres que proposa. Mira, Pere, els casos del bisbe Llompart i de fra Guillem Malferit, vénen condicionats per l'article 5è del Reglament d'Honors i Distincions que exigeix que tots els fills i filles il·lustres de la ciutat comptin amb un carrer. El cas del Rector Jaume Vallès és una petitció de l'Associació de Veïnats de la barriada, a la qual ara se li ha pogut donar satisfacció. Alfons el Magnànim era una proposta de l'estudi preliminar. La comissió va considerar que era un nom adequat per a un carrer tan llarg i significat com aquest. I res més, Pere, que en parlam quan vulguis. I gràcies.

De bon dematí he llegit al DM l'article de Josep J. Rosselló  on planteja una sèrie de comentaris i dubtes sobre el canvi de noms dels carrers de Palma aprovats dimecres passat.

I jo, que pens allò de "M'agrada que em faci aquesta pregunta", per allò de tenir l'ocasió de contestar públicament aquesta i altres qüestions que aquests dies em fan en públic i en privat.

Idò sí, que és un plaer poder explicar que l'Ajuntament col·labora activament en els actes d'homenatge a Frances Aragó  preparats enguany i que una de les celebracions, precisament, deixarà una empremta definitiva al castell de Bellver en forma de recordatori de les medicions del meridià terrestre. I... hasta aquí puedo leer, que són altres els protagonistes que ho hauran de presentar quan calgui. Evidentment, Fancesc Aragó és un dels noms proposats per rebre el tribut de la ciutat en forma de nom de carrer. I no haurà de passar gaire temps abans de veure-ho. I una altra vegada convé que no avanci gaire més.

Una altra qüestió són els dubtes que planteja Josep J. Rosselló sobre la conveniència de noms com Josep Melià o Margaluz. Aquí també m'és molt grat poder recordar que un dels criteris del procés que hem duit a terme ha estat combinar el rigor científic amb la participació. Per això s'ha fet un gran esforç d'incorporar propostes que haguessin estat formulades per entitats, col·lectius, grups polítics o institucions. És el cas de moltes de les que trobarem als nostres carrers a partir d'ara: George Sand, Carme Guàrdia, Margarita Retuerto, Concepción Arenal... També és el cas de Margaluz, una petició de l'Institut Balear de la Dona, que la comissió va acceptar de bon grat.

També m'agrada poder explicar el cas del carrer del Convent de Sant Francesc i similars, tot i que Gabriel Bibiloni ho explicaria millor que jo, perquè feia anys que ho duia entre cella i cella. En realitat, Palma tenia, històricament, carrer i plaça de Sant Francesc -i de Santa Magdalena, i dels Socors, i de Santa Eulàlia...-. Denominacions que se suprimiren per mor d'una disposició que prohibia que diues vies d'una mateixa localitat duguessin el mateix nom, encara que es tractàs de tipus de vies diferents (carre/plaça/via/avinguda...). En virtud daixò, durant anys no va ser possible que a un poble o a una ciutat hi hagués oficialment un carrer Major i una plaça Major, tot i que és una situació bastant habitual. Per solventar això, sense renunciar del tot al topònim, s'ideà la dualitat "Plaça de Sant Francesc/Carrer del Convent de Sant Francesc" i totes les parelles similars adoptaren la mateixa solució. Ara, feliçment derogada aquesta norma, ha estat possible recuperar els noms històrics i tradicionals de la ciutat.

El cas del carrer Rossiñol és un poc més complicat. De fet es tracta d'una mala interpretació feta durant la revisió del nomenclàtor en els anys 80 i que ara, gràcies a una millor documentació, s'ha pogut rectificar.

Què més, què més? Ah sí, la proposta de nous canvis de nom. La veritat és que dimecres aprovàrem 141 noms (no tots canvis) i que, des del començament de legislatura ja en dúiem 60 (nous carrers, traduccions, subsanació d'errors...). A partir d'ara ve un procés important d'acceptació i d'interiorització per part de la ciutadania (al qual procurarem contribuir) i de plasmació material del canvi: guies, llistats, papereria... i, sobretot, plaques de carrers. Un procés més lent del que voldríem. Així les coses, no semblava recomanable fer una reforma encara més gran, de manera que adoptàrem un criteri d'actuació: en el tema dels canvis, ens centraríem en el Dictament per a la Revisión del Nomenclàtor de Palma, de dia 1 de maig de 1942, que és el que hem abordat a fons en aquesta revisió.

I sí que en queda molta de feina per fer. I, sobretot, moltes ganes de fer-la.

Gràcies, Pep, per les preguntes. Ha estat un plaer poder-les respondre.

Avui s'han decretat 141 noms nous per al carrers de Palma. Alguns són denominacions per a vies noves (19), d'altres són traduccions al català o subsanació d'errors (54) i 68 corresponen a canvis de noms imposats pel franquisme.

Es completa així un procés iniciat amb els primers ajuntaments democràtics i que havia quedat estroncat i suspès durant llargs anys.

Donam així compliment a l'apartat de l'Acord de Governabilitat de la ciutat de Palma que diu "Es modificarà la toponímia de llocs, carrers i instal·lacions vetlant per la seva adequació a la nostra llengua, cultura i història, i als valors democràtics" i actuam d'acord amb el nou ordenament establert per la Llei de memòria històrica.

En una qüestió tan sensible i que afecta tants de veïnats i veïnades de Palma  hem volgut actuar amb rigor, participació, reflexió, sentit de la responsabilitat i consens polític entre els grups que donen suport al govern municipal.

Per això es va constituir la comissió de Toponímia de Palma formada per representants de la UIB, de les federacions d'associacions de veïns, de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca i tècnics municipals dels departaments de Cultura i de Població. I es va partir d'un informe preliminar encarregat al professor Gabriel Bibiloni, que ja havia orientat els primers canvis de noms en els anys 80.

S'han seguit els criteris lingüístics i les recomanacions del Gabinet d'Onomàstica de la UIB i s'han incorporat propostes de difernts entitats, grups polítics, institucions i associacions de veïns.   També s'han aplicat acords de Plenari que no s'havien arribat a executar mai. La recuperació de la toponímia tradicional també ha estat un dels criteris que ha regit l'elecció dels nous noms.

Els 68 noms que s'adeqüen ara als valors democràtics fan referència als que encara quedaven a la ciutat de la imposició de dia 1 de maig del 42 en virtud del Dictamen de la Comisión Especial para el Arreglo y Coordinación del Nomenclàtor de las Calles de esta Ciudad i que va arribar a substituir 229 noms de carrers a Palma.

Finalment, s'ha fet un esforç per satisfer una llarga reivindicació: la d'augmentar els nombre de carrers dedicats a dones i contribuir, per tant, a la seva visibilització. Així, fins ara, dels 2.400 noms de carrers, només 93 corresponien a dones. Un percentatge (3,8%) que passa ara al 4,7 i que ha de representar l'inici d'una clara tendència.

Trobareu més avall informació complementària. Gràcies a tots per la feina feta. Molt especialment a en Miquel, n'Amador i en Gabriel. I a tot l'equip municipal per la confiança.          

 (Segueix)

El Centre Balears Europa i a la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia han organitzat la Fira del Diàleg Intercultural, en el marc de les celebracions del Dia d'Europa i de les commemoracions de l'Any Europeu del Diàleg Intercultural, i que es podrà visitar al passeig del Born fins divendres.  

Des dels anys 90, i arran del fenomen de la globalització, la interacció i el diàleg entre les diferents formes culturals del planeta s'ha accelerat i visualitzat prodigiosament. Tanmateix, no es tractava d'un fenomen nou, sinó d'una tendència històrica i mútuament enriquidora. De fet, no existeixen cultures pures de gènesi aïllada. Com a mínim, no a Europa. Cada cultura tradicional és el fruit de la sedimentació i superposició pausada de diferents contactes i influències. Així, dins un procés d'enriquiment equilibrat i sostenible, han sorgit les formes expressives genuïnes i particulars, que són la fesomia, el paisatge, de les diferents cultures. 

El fruit d'aquests processos -lents i mil·lenaris- ha estat una gran diversitat cultural, que és el principal patrimoni de la humanitat, i que representa milers de maneres diferents i perfectament vàlides d'entendre el món i desxifrar-lo. 

L'objectiu d'aquesta fira -acostar-nos a les altres cultures i conèixer-les millor- és garantia de tolerància i de respecte i és l'educació més eficaç per a la pau i la convivència. Al mateix temps, la preservació de la riquesa cultural del planeta ens ensenya que la nostra millor aportació a la diversitat cultural, és la defensa de la pròpia identitat. Perquè, qui si no nosaltres mateixos situarà amb nitidesa la nostra tessel·la al mosaic de la interculturalitat mundial? 

En el context actual -determinat per l'avanç dels mitjans de comunicació i de transport, per la generalització del consum, i per l'aparició de forts i complexos corrents migratoris- seria inútil i contraproduent voler viure aïlladament des del punt de vista cultural. De fet, no seria possible en una ciutat com Palma que ha més que duplicat la seva població és només 40 anys; una ciutat que acull més de 80 llengües distintes i on trobam residents de 157 estats diferents. 

El resultat d'aquesta amalgama, però, no hauria de ser un mestissatge indiscriminat i uniformitzador. Un mestissatge que suposàs la desaparició de les cultures més febles i minoritàries i la pèrdua d'identitat; i que consagràs el domini de la cultura colonitzadora. Les diferents cultures han de dialogar entre si en llibertat i en igualtat i, per això mateix, de manera ordenada i jerarquitzada. 

És precisament en aquest context que s'inscriu l'estand de l'Ajuntament de Palma en aquesta Fira de la Interculturalitat i que presenta precisament el màxim instrument de cohesió i d'acollida de què disposa la nostra societat: la llengua pròpia, el català, que és, a més, el principal element identificatiu de la nostra cultura. 

L'estand té com a objectius:

-Fomentar que el català esdevingui llengua d'interelació de totes les cultures que conviuen a Palma. 

-Promoure el seu ús com a llengua d'acollida, rompre prejudicis i encoratjar els catalanoparlants a oferir la seva llengua als nouvinguts, i

-Convidar el col·lectiu d'incorporació recent a aprendre la llengua catalana i fer-los entendre, amb l'experiència directa de persones nascudes fora de Mallorca, que aprendre la llengua pròpia els ajudarà a integrar-se i comprendre millor la societat mallorquina; un exercici que, a més, no implica cap renúncia, sinó que aporta, de fet, un gran enriquiment personal i social. Amb aquesta finalitat, tres monitors, membres de la Comissió d'Interculturalitat de l'OCB, duran a terme les activitats de dinamització. Són  tres persones nascudes fora de Mallorca, però que fa temps que hi viuen. Han après català i la seva experiència demostra com el fet d'aprendre català garanteix una integració i una acollida més efectives. Els monitors són na Satximi -japonesa-, en Raixid -marroquí- i na Doro -alemanya-. A part del material gràfic i imprès de la paradeta, s'han dissenyat dues dinàmiques d'interacció dels monitors amb els visitants: una adreçada al públic jove i una altra, a partir de les 17.30, quan la fira és oberta i acull el públic general. 

A partir de situacions inicials diferents, es promourà el debat sobre actituds lingüístiques i els monitors explicaran la seva experiència per fomentar que la llengua d'acollida sigui el català.

Tota una oportunitat per a vosaltres, per als vostres alumnes (si en teniu) i per a tota la família.  

La millora dels coneixements de català i, sobretot, l'augment de l'ús de la llengua són grans reptes del nostre procés de normalització lingüística.

Molts de nouvinguts, però, i a pesar de tenir una bona actitud, es troben amb la barrera infranquejable dels prejudicis lingüístics i amb uns hàbits lingüístics autòctons que no afavoreixen la integració en català a la societat d'acollida. En aquest context és difícil avançar en l'extensió de l'ús del català a Mallorca.

Les parelles lingüístiques és una de les bones pràctiques que darrerament s'han extès i que han demostrat grans resultats.

És en aquest marc que s'inscriu la campanya "Comparteix la llengua", de la qual l'Ajuntament de Palma és entitat col·laboradora.

Si has sentit la necessitat d'aprendre la llengua del territori i t'has topat amb les dificultat habituals; si ets catalanoparlant i t'agradaria poder facilitar les coses als que volen aprendre català... aquesta és la vostra campanya.

És la pregunta del dia. Del dia abans de Sant Jordi, naturalment.

Avui tots els periodistes telefonen per completar els seus reportatges de demà sobre el Dia del Llibre.

La meva recomanació ha estat fàcil: El cel dins la memòria, de Miquel Mas Ferrà; i El tàlem, de Manel Marí. Els dos guanyadors -Novel·la i Poesia- dels Ciutat de Palma 2007.

Els hem tot just presentat avui matí, en les edicions que ha fet Moll a les col·leccions Raixa i Balenguera, respectivament.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Art [24]
• Actualitat [67]
• Joventut [14]
• Política Lingüística [43]
• Invitació [97]
• Política [16]
• Lectura [27]
• General [14]
• Dietari [7]
• Teatre [16]
• Mira [30]
• Gènere [5]
• Patrimoni [14]
• Memòria [22]
• Personal [10]
• Cultura Popular [6]
• Ho sents? [22]
• Torxa Digital [29]

Cerca

Recentment