
nanda | 08 Juny, 2008 22:33
Palma Espai d'Art és la nova Fundació de l'Ajuntament de Palma que coordinarà les polítiques municipals en matèria d'Arts Plàstiques i Visuals.
L'objectiu fonamental és crear una estructura més eficaç i participada per dissenyar les línies d'actuació i els criteris que s'han de tenir en compte en aquest camp.
Evidentment, es continuaran les línies actuals: polítiques d'exposicions, difusió, adquisició de fons d'art, premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert i d'Animació, parc d'escultures dels carrers de Palma...
Es procurarà, a més, donar resposta a totes les necessitats: creadors consolidats, revisions i retrospectives, valors emergents, noves tendències, projectes interinstitucionals, col·laboració amb galeristes, difusió didàctica, còmic, noves tecnologies...
Tanmateix, el repte més gran és sens dubte, abordar una necessitat que fins ara ha estat poc atesa: el suport a la creació i a la producció.
Massa vegades i des de massa fronts s'ha prioritzat l'adquisició i l'exhibició i no s'ha abordat el repte de generar i estalonar els nous valors creatius, a través d'un programa específic.
És el que es proposa la nova fundació amb el seu objectiu de posar en marxa un Centre de Recursos i Creació d'Art Contemporani, capaç d'aglutinar serveis com l'organització de cursos i tallers, el suport administratiu als creadors, la dotació de recursos compartits, la creació de tallers públics, la possibilitat de beques i intercanvis...
Tot un repte per a una ciutat com Palma, fortament compromesa amb l'art contemporani.

nanda | 07 Juny, 2008 16:42

nanda | 07 Juny, 2008 09:31
Aquesta setmana, després de mesos de gestions intenses, s'ha posat en marxa la nova fundació Casals d'Art i Espais Expositius de Palma, "Palma Espai d'Art", que ha de coordinar i impulsar a partir d'ara tota la gestió municipal en matèria d'Arts Plàstiques i, especialment, en la promoció de l'Art Contemporani.
Fins ara, l'activitat municipal en aquest camp s'havia duit a terme a través d'una estructura poc adequada que no garantia l'eficàcia ni la transparència en la gestió, tot i que, durant els darrers anys -gràcies a un extraordinari equip humà-, s'hagin pogut superar aquestes dificultats amb molta dignitat i bon nivell.
Tanmateix, no semblava recomanable que aquesta important part de la gestió cultural municipal continuàs sota la direcció unipersonal d'un càrrec de naturalesa estrictament política.
Els paràmetres de les noves polítiques culturals marquen -dins els compromisos e l'Agenda 21 de la Cultura- els criteris de Participació, Gorvernança i Gestió Relacional, i recomanen una gestió transparent i compartida de la gestió cultural, tant en l'establiment de criteris generals com en la presa de decisions. Especialment a l'àmbit local. Aquest és, precisament, l'objectiu de la nova fundació.
A partir d'ara no serà un polític qui marcarà les directrius municipals en matèria d'Art, sinó tot un Patronat, on estan representats tots els grups polítics de l'Ajuntament de Palma, i també tècnics, especialistes i associacions i entitats compromeses en aquest camp.
Demà vos explicaré els principals objectius i projectes en aquest camp.

nanda | 01 Juny, 2008 22:44
La setmana passada semblava que el Corpus a Palma havia acabat, amb la processó de la Seu passada per aigua i el concert de la Simfònica a l'Almudaina suspès. Però no. En realitat no havia acabat.
De fet, encara quedava el Corpus d'Establiments, una processó menuda i exquisida que es repeteix cada any, una setmana justa després del Corpus.
Després d'un ofici molt peculiar, els feligresos s'organitzen i participadament treuen del temple penó, estendards, pali i patena i, així, amb banda de música i catifes de flors, travessen el poble entre enramades senzilles i domassos flamejants.
La pintoresca processó travessa, a més, el jardins de Son Berga, passa per davall la loggia i entra dins la clastra, sota l'atenta mirada dels senyors de la casa i els seus convidats. Aturada d'encens i pètals a la capella de la possessió i de tornada cap al poble.
M'ha semblat una autèntica joia. He agraït moltíssim als amics vilatans que m'hi hagin convidat.


nanda | 27 Maig, 2008 20:47

Això mateix, que ara és la teva. Aprofita.

nanda | 22 Maig, 2008 23:42
En tot això dels noms dels carrers tothom hi diu la seva. I bé que fan.
Com que això dels gusts és tan personal, n'hi ha que troben que els nous noms són massa provincians, i d'altres els troben massa "universals" i que no tenen cap relació amb Palma (per aquí va una proposició del PP al Plenari de dilluns).
N'hi ha que expliquen quins músics o artistes o escriptors haurien preferit respecte dels que s'han posat. N'hi ha, fins i tot, que confonen Orson Wells amb George Orwell, que de tot hi ha...
N'hi ha, també, que comenten la proporció de noms femenins i la troben insuficient (jo també). Aquest és un tema important, que crec que mereix un post propi.
Els segles de marginació i submissió del col·lectiu femení ha duit com a conseqüència la invisibilització de les dones en els diferents àmbits de la vida pública i és objectiu i responsabilitat de les diferents institucions actuar decididament per corregir aquesta situació a tots els àmbits i nivells. El nomenclàtor de carrers de la ciutat de Palma no ha estat aliè a aquest procés de marginació de la dona i és per això que hem partit d'una situació de clara desigualtat, ja que l'any 2007 només 93 dels 2.500 carrers de la ciutat tenien noms dedicats a personatges femenins. És evident que és impossible redreçar aquesta situació de cop, ja que faria falta incorporar el nom de 1.300 dones als nostres carrers perquè representassin el 50 % del nomenclàtor. Essent aquesta la situació, el que resulta realment important és avançar i fer-ho amb fermesa i amb criteris clars per poder presentar al llarg dels anys una línia clarament correctora de les desigultats, encara que el percentatge, per motius obvis, es vagi modificant molt lentament.El procés de canvi de noms ha estat complex i participat i de vegades és difícil fer arribar totes les consideracions que s'han de tenir en compte. Aquí en van unes:
-La majoria de noms de carrer no corresponen a noms de persones -ni homes ni dones- sinó a elements de la natura, topònims, conceptes, etc. És per això que dir que només existeix un 4,5% de noms de dones no significa -com de vegades es dóna a entendre- que els noms d'home representin el 95,5 % restant. -Dels 141 noms que es varen introduir a través dels decrets de dia 7 de maig, la majoria corresponien a canvis, traduccions i subsanació d'errors, casos en què no era possible a introducció de cap tipus de nom nou, ja fossin de dones o d'homes. -Els noms estrictament nous -per canvis de noms o per a vials nous- foren 96 i, a una part important d'aquests casos se'ls va assignar noms d'elements de la natura o es va recuperar la toponímia tradicional. -En realitat només s'introduïren 72 antropònims -noms de persona- i la Comissió de Toponímia va haver de tenir molts i diversos criteris a l'hora de seleccionar-los. -Els criteris que conflueixen a l'hora de triar un nom per a un carrer i que necessàriament s'han de tenir en compte són diversos: -Propostes de les associacions de veïnats -Propostes d'altres associacions i entitats -Propostes d'institucions -Reglament d'Honors pel qual els fills il·lustres han de tenir un carrer -Propostes dels grups polítics -Acords de Plenari -Vinculació amb la zona... -Malauradament, molts d'aquests criteris han posat damunt la taula molts més noms masculins que femenins, perquè no de bades la situació de desigualtat i marginalitat de la dona ha marcat i marca no només la nostra imatge actual, sinó també els estereotips del passat i la nostra història recent i remota. -Així i tot, s'han decretat 20 noms de dona per als carrers de Palma -el 27% dels noms de persona-, cosa que representa haver augmentat la seva representativitat en un 20%. -A més, s'ha tengut bona cura que els àmbits de procedència de les diferents dones homenatjades excedissin els que han estat més abundants fins ara i que reduïen les dones a uns papers molt estereotipats -noblesa i església, bàsicament-. Així, s'han introduït noms de científiques, escriptores, viatgeres, sindicalistes, pedagogues, artistes, actrius, esportistes, juristes...Tanmateix, és voluntat d'aquests equip de govern avançar en aquest camp tan important i que estalona la necessària autoafirmació de la dona i és el criteri que aplicarem en les successives actuacions, ja que la ciutat reqiereix contínuament nous noms per a les noves necessitats urbanístiques.
Bsds a tos i a totes. I bona nit, que és tard. ANNEX Relació de noms de dona nous 1. Noms per a carrers que no en tenien|
Nom |
Informació complementària | Situació |
| Carrer d'Ada Byron | Analista i metafísica (1815 - 1851) | Parc Bit |
| Carrer d'Antonia Maury | Astrònoma (1886 - 1952) | Parc Bit |
| Carrer de George Sand | Escriptora | Son Güells |
| Carrer de Laura Bassi | Filòsofa i científica (1711 - 1778) | Parc Bit |
| Carrer de Magdalena Bonet i Fàbregues | Sindicalista (s. XIX) | La FEMU A |
| Carrer de Maria Agnesi | Filòsofa i matemàtica (1718 - 1799) | Parc Bit |
| Carrer de Maria Mitchell | Matemàtica (1818 - 1889) | Parc Bit |
| Carrer de Marie de Behen | Escriptora | Son Güells |
| Carrer de Mary Stuart Boyd | Escriptora (1860-1937) | Son Güells |
| Carrer de Rita Levy | Científica | Parc Bit |
| Passatge de Sofia Germain | Científica (1776 - 1831) | Parc Bit |
| Carrer de Teresa María Ponce de León | 1626-1705 | La FEMU B |
|
Nom decretat |
Informació complementària | Nom antic |
| Carrer de Carme Guàrdia | Esportista (1923-2007) | SOLDADO BIBILONI VICENS |
| Carrer de Concepción Arenal | Escriptora (1820-1893) | SARGENTO GRACIA ARMENGOL |
| Carrer d'Encarnació Viñas | Pedagoga (1919-2003) | COMANDANTE LLOMPART GINARD |
| Carrer de Frida Kahlo | Pintora (1907-1954) | ALFEREZ RIBAS SANTANDREU [entre Àngel Guimerà i Teniente Oyaga] |
| Carrer de Madò Buades | Cantadora (1911-2007) | SARGENTO CARO GARCIA |
| Carrer de Margaluz | Actriu (1939-2006) | CABO MARTORELL ROCA |
| Carrer de Margarita Retuerto | Jurista (1944-2005) | ALFEREZ GONZALEZ MORO |
| Carrer de Sor Patrocini | 1922-1998 | SARGENTO SANCHO MULET |

nanda | 13 Maig, 2008 18:42
El Diari de Balears d'avui dedica tres articles d'opinió al tema dels carrers. Això és gairebé un "especial". A més, els que en parlen són grans articulistes i amics, que fan moltes i assenyades reflexions i bones propostes per tenir en compte a partir d'ara.
Joan Melià, per exemple, se centra en la qüestió lingüística i lamenta que una cosa tan "normal", ho sigui tan poc, de normal.
Qui fa una aportació més propositiva és Antoni Marimon, qui suggereix una vintena de noms, tots interessants. L'únic problema que hi veig és que tots són noms d'home. Ja passa, ja. La invisibilitat de les dones és una rèmora que arrossegam d'antic i els grans noms a reivindicar moltes vegades les obliden, com també les oblida la història. Promet esforçar-m'hi molt.
L'amic Llorenç Capellà opina rectament, en un munt de coses que compartesc i que em preocupen tant com a ell. També hi haurem de posar remei.
Només volia deixar clares, però, una sèrie de confusions que es dedueixen equivocadament de la profitosa lectura d'avui:
-A Palma no hi ha cap carrer dedicat a la División Azul. Es va canviar fa molts d'anys pel del Poeta Guillem Colom.
-Magdalena Bonet ha rebut un nom de carrer, prop de la FEMU. M'hi vaig documentar precisament a partir de la biografia que en va fer na Bel Penyarrubia.
-Salvador Allende ha rebut un carrer a Palma, en virtud d'un acord de Plenari de l'any 2003 (i ratificat el 2004) que mai havia estat aplicat. Era de justícia donar-li compliment.
-El món de l'espectacle i dels esports també estan representats en el nou carrerer, amb figures com Margaluz, Fortunio Bonanova o Carme Guàrdia.
Moltes gràcies a tots. Sou una gran ajuda.

