La notícia -i la imatge!- de la setmana ha estat la inauguració de la reconstrucció del Pont des Tren. Per això l'he volguda il·lustrar amb aquesta imatge de les meves ties -Mercedes i Pepita- els anys 20, damunt d'un Pont del Tren, gairebé tan nou com el d'ara. 

Una notícia un poc irònica, gairebé esperpèntica, si ho vas a pensar. La sensació de tothom divendres capvespre era una mica agradolça. Tanmateix, està bé que el pont s'hagi tornat a alçar i que quedi com a testimoni d'allò que no hauria d'haver passat mai, com a penyora d'una època per oblidar, com a prova de fins on pot arribar l'ambició i la ceguesa humana i com a símbol de l'èxit d'una lluita popular.

És ver que pot semblar absurd reconstruir -sense cap peça original, perquè no en quedaren- un pont destruït d'amagat la matinada del 5 de novembre de 2005, però més tràgica és la impunitat i la irreversibilitat de la destrucció que s'ha perpetrat durant dècades a Mallorca.

A mi m'agrada que el Pont hi torni a ser, que sigui una referència important de la ciutat i, sobretot, que la malifeta no els hagi sortit gratis.

Dimecres, la Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma va adjudicar (a la fi) les obres de la rehabilitació integral del Teatre Mar i Terra, al barri des Jonquet, en el carrer de Sant Magí.

El procés s'ha allargat més del previst: modificació del projecte, recerca de finançament, aprovació pel Consell de Capitalitat, resolució del Consell de Govern, pronunciament de la Ponència Tècnica de Patrimoni, aprovació de la Comissió de Patrimoni (per mor de la declaració de BIC des Jonquet), nous plecs ajustats a la nova Llei de Contractes, dues meses de contractació, exposició pública... i, a la fi, adjudicació de les obres!

Encara queda pendent l'acta de replanteig i alguns tràmits més, però sembla que ara va molt de veres i que les obres podran començar dia 31 de març. El termini d'execució és de només 12 mesos (és una de les millores que va introduir l'empresa adjudicatària), de manera que l'any que ve, si no hi ha contraordre, Palma estrenarà teatre.

El pressupost haurà estat de 2.800.000 ¬ i el nou equipament ha d'incloure espai escènic, pati de butaques (per a un centenar d'espectadors), aula de Teatre, Aula de Cultura Popular, espais comuns, camerinos, magatzem, cafeteria i administració.

La part més complicada del projecte (i que ha hipotecat més espai) ha estat la supressió de barreres arquitectòniques, el compliment de les mesures de seguretat i autoprotecció, la ubicació dels diferents controls. S'ha hagut de preveure una estació transformadora pròpia i un aljub soterrat per donar cobertura al sistema d'extinció d'incendis. També s'ha hagut de  fer una intervenció prèvia de consolidació i de restauració d'alguns elements singulars (com els merlets neomudèjars de les cambres que peguen al jardí posterior i que havien fet part d'un balneari).

A a fi he pogut enviar a aquesta pàgina ,dedicada a teatres en perill, un missatge esperançador. Entrau-hi i hi trobareu l'article dedicat al Mar i Terra.

Dimarts que ve, dia 24 de febrer, farà 72 anys de l'afusellament d'Emili Darder. Com cada any, l'Ajuntament de Palma li retrà el testimoni del seu record i reconeixement en un acte institucional d'homenatge.

Enguany tendrà lloc, a les 20 h, a la nova sala d'Audiovisuals del Castell de Bellver i consistirà en la projecció de l'audiovisual Emili Darder, produït pel Consell de Mallorca.

Aquest mes de febrer també es compleixen 70 anys del començament de l'exili. Un exili llarg i difícil al qual es veren abocades milers de persones vinculades al món polític, cultural o intel·lectual.

Alguns dels que patiren aquest exili havien estat companys de consistori d'Emili Darder i havien estat regidors, tinents de batle o batles de Palma durant el període republicà. Es tracta de Francesc de Salas Aguiló, Josep Tomas Renteria, Bernat Jofre, Ignasi Ferretjans, Miquel Navarro... És per això que enguany, en complir-se 70 anys del començament del seu exili, també volem retre'ls, dins aquest mateix acte, un homenatge específic. Homenatge de l'actual ajuntament a l'ajuntament d'aquell moment.

Just ara he arribat del Congrés del PSM. En realitat el Congrés ha acabat a les 14.30, pèrò ens hem enredat amb el dinar i els cafès. Com que estàvem tan a gust...! Ha estat una jornada agradable i profitosa. Plena de sorpreses estimulants i retrobaments emotius.

Ja tenim nou secretari general (Biel Riera) i nova secretària d'Organització (Marina Crespí). Ja tenim un fantàstic equip territorial (Joana Amengual, Sebastià Serra, Miquel Belenguer, Bel Simon, Toni Martorell i Rosa Mayol); i responsable sectorial (Toni Verger); i de Comunicació (Toni Noguera); i d'Acció Electoral (Xavi Serra). En fi, un equipasso.

Avui, però, i ho he dit a la meva intervenció, és de justícia recordar els que tiraren tot això endavant durant els anys foscos: els anys de l'oposició, de la desunió i de la involució social, ambiental i cultural que varen patir Palma i Mallorca.

L'alegria i l'esperança que es respirava avui pels passadissos del Congrés, la il·lusió de veure cares noves, l'emoció de retrobar vells amics, l'orgull de la tasca que duim endavant en nom del PSM... tot ho devem als que, dos anys enrera, quan tot semblava perdut, es posaren al davant, complicant-se la vida i deixant la salut pel projecte que ens uneix i ens identifica: el PSM.

Just és recodar-los avui: gràcies, Tomeu; gràcies, Aina; gràcies, Magí. Vosaltres vàreu fer possible tot el que ha vengut després.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Art [24]
• Actualitat [67]
• Joventut [14]
• Política Lingüística [43]
• Invitació [97]
• Política [16]
• Lectura [27]
• General [14]
• Dietari [7]
• Teatre [16]
• Mira [30]
• Gènere [5]
• Patrimoni [14]
• Memòria [22]
• Personal [10]
• Cultura Popular [6]
• Ho sents? [22]
• Torxa Digital [29]

Cerca

Recentment