Això mateix, que ara és la teva. Aprofita.

En tot això dels noms dels carrers tothom hi diu la seva. I bé que fan.

Com que això dels gusts és tan personal, n'hi ha que troben que els nous noms són massa provincians, i d'altres els troben massa "universals" i que no tenen cap relació amb Palma (per aquí va una proposició del PP al Plenari de dilluns).

N'hi ha que expliquen quins músics o artistes o escriptors haurien preferit respecte dels que s'han posat. N'hi ha, fins i tot, que confonen Orson Wells amb George Orwell, que de tot hi ha...

N'hi ha, també, que comenten la proporció de noms femenins i la troben insuficient (jo també). Aquest és un tema important, que crec que mereix un post propi.

Els segles de marginació i submissió del col·lectiu femení ha duit com a conseqüència la invisibilització de les dones en els diferents àmbits de la vida pública i és objectiu i responsabilitat de les diferents institucions actuar decididament per corregir aquesta situació a tots els àmbits i nivells. El nomenclàtor de carrers de la ciutat de Palma no ha estat aliè a aquest procés de marginació de la dona i és per això que hem partit d'una situació de clara desigualtat, ja que l'any 2007 només 93 dels 2.500 carrers de la ciutat tenien noms dedicats a personatges femenins. És evident que és impossible redreçar aquesta situació de cop, ja que faria falta incorporar el nom de 1.300 dones als nostres carrers perquè representassin el 50 % del nomenclàtor. Essent aquesta la situació, el que resulta realment important és avançar i fer-ho amb fermesa i amb criteris clars per poder presentar al llarg dels anys una línia clarament correctora de les desigultats, encara que el percentatge, per motius obvis, es vagi modificant molt lentament. 

El procés de canvi de noms ha estat complex i participat i de vegades és difícil fer arribar totes les consideracions que s'han de tenir en compte. Aquí en van unes:

 -La majoria de noms de carrer no corresponen a noms de persones -ni homes ni dones- sinó a elements de la natura, topònims, conceptes, etc. És per això que dir que només existeix un 4,5% de noms de dones no significa -com de vegades es dóna a entendre- que els noms d'home representin el 95,5 % restant.  -Dels 141 noms que es varen introduir a través dels decrets de dia 7 de maig, la majoria corresponien a canvis, traduccions i subsanació d'errors, casos en què no era possible a introducció de cap tipus de nom nou, ja fossin de dones o d'homes. -Els noms estrictament nous -per canvis de noms o per a vials nous- foren 96 i, a una part important d'aquests casos se'ls va assignar noms d'elements de la natura o es va recuperar la toponímia tradicional. -En realitat només s'introduïren 72 antropònims -noms de persona- i la Comissió de Toponímia va haver de tenir molts i diversos criteris a l'hora de seleccionar-los. -Els criteris que conflueixen a l'hora de triar un nom per a un carrer i que necessàriament s'han de tenir en compte són diversos:             -Propostes de les associacions de veïnats            -Propostes d'altres associacions i entitats            -Propostes d'institucions            -Reglament d'Honors pel qual els fills il·lustres han de tenir un carrer            -Propostes dels grups polítics            -Acords de Plenari            -Vinculació amb la zona... -Malauradament, molts d'aquests criteris han posat damunt la taula molts més noms masculins que femenins, perquè no de bades la situació de desigualtat i marginalitat de la dona ha marcat i marca no només la nostra imatge actual, sinó també els estereotips del passat i la nostra història recent i remota. -Així i tot, s'han decretat 20 noms de dona per als carrers de Palma -el 27% dels noms de persona-, cosa que representa haver augmentat la seva representativitat en un 20%. -A més, s'ha tengut bona cura que els àmbits de procedència de les diferents dones homenatjades excedissin els que han estat més abundants fins ara i que reduïen les dones a uns papers molt estereotipats -noblesa i església, bàsicament-. Així, s'han introduït noms de científiques, escriptores, viatgeres, sindicalistes, pedagogues, artistes, actrius, esportistes, juristes... 

Tanmateix, és voluntat d'aquests equip de govern avançar en aquest camp tan important i que estalona la necessària autoafirmació de la dona i és el criteri que aplicarem en les successives actuacions, ja que la ciutat reqiereix contínuament nous noms per a les noves necessitats urbanístiques.

Bsds a tos i a totes. I bona nit, que és tard.    ANNEX           Relació de noms de dona nous 1. Noms per a carrers que no en tenien 

Nom	Informació complementària	Situació
Carrer d'Ada Byron	Analista i metafísica (1815 - 1851)	Parc Bit
Carrer d'Antonia Maury	Astrònoma (1886 - 1952)	Parc Bit
Carrer de George Sand	Escriptora	Son Güells
Carrer de Laura Bassi	Filòsofa i científica (1711 - 1778)	Parc Bit
Carrer de Magdalena Bonet i Fàbregues	Sindicalista (s. XIX)	La FEMU A
Carrer de Maria Agnesi	Filòsofa i matemàtica (1718 - 1799)	Parc Bit
Carrer de Maria Mitchell	Matemàtica (1818 - 1889)	Parc Bit
Carrer de Marie de Behen	Escriptora	Son Güells
Carrer de Mary Stuart Boyd	Escriptora (1860-1937)	Son Güells
Carrer de Rita Levy	Científica	Parc Bit
Passatge de Sofia Germain	Científica (1776 - 1831)	Parc Bit
Carrer de Teresa María Ponce de León	1626-1705	La FEMU B

 2. Canvis de nom 

Nom decretat	Informació complementària	Nom antic
Carrer de Carme Guàrdia	Esportista (1923-2007)	SOLDADO BIBILONI VICENS
Carrer de Concepción Arenal	Escriptora (1820-1893)	SARGENTO GRACIA ARMENGOL
Carrer d'Encarnació Viñas	Pedagoga (1919-2003)	COMANDANTE LLOMPART GINARD
Carrer de Frida Kahlo	Pintora (1907-1954)	ALFEREZ RIBAS SANTANDREU [entre Àngel Guimerà i Teniente Oyaga]
Carrer de Madò Buades	Cantadora (1911-2007)	SARGENTO CARO GARCIA
Carrer de Margaluz	Actriu (1939-2006)	CABO MARTORELL ROCA
Carrer de Margarita Retuerto	Jurista (1944-2005)	ALFEREZ GONZALEZ MORO
Carrer de Sor Patrocini	1922-1998	SARGENTO SANCHO MULET

 

El Diari de Balears d'avui dedica tres articles d'opinió al tema dels carrers. Això és gairebé un "especial". A més, els que en parlen són grans articulistes i amics, que fan moltes i assenyades reflexions i bones propostes per tenir en compte a partir d'ara.

Joan Melià, per exemple, se centra en la qüestió lingüística i lamenta que una cosa tan "normal", ho sigui tan poc, de normal.

Qui fa una aportació més propositiva és Antoni Marimon, qui suggereix una vintena de noms, tots interessants. L'únic problema que hi veig és que tots són noms d'home. Ja passa, ja. La invisibilitat de les dones és una rèmora que arrossegam d'antic i els grans noms a reivindicar moltes vegades les obliden, com també les oblida la història. Promet esforçar-m'hi molt.

L'amic Llorenç Capellà opina rectament, en un munt de coses que compartesc i que em preocupen tant com a ell. També hi haurem de posar remei.

Només volia deixar clares, però, una sèrie de confusions que es dedueixen equivocadament de la profitosa lectura d'avui:

-A Palma no hi ha cap carrer dedicat a la División Azul. Es va canviar fa molts d'anys pel del Poeta Guillem Colom.

-Magdalena Bonet ha rebut un nom de carrer, prop de la FEMU. M'hi vaig documentar precisament a partir de la biografia que en va fer na Bel Penyarrubia.

-Salvador Allende ha rebut un carrer a Palma, en virtud d'un acord de Plenari de l'any 2003 (i ratificat el 2004) que mai havia estat aplicat. Era de justícia donar-li compliment.

-El món de l'espectacle i dels esports també estan representats en el nou carrerer, amb figures com Margaluz, Fortunio Bonanova o Carme Guàrdia.

Moltes gràcies a tots. Sou una gran ajuda.

Dissabte, l'amic (i no és retòrica) Pere Fullana, escria al Diari de Balears un article titulat Memòria Democràtica, on es feia unes preguntes sobre el canvis de noms i els trobava, en general, massa tebs. Això no li ho puc discutir. És la seva opinió i ja se sap que això de la política és com jugar a Set i mig: uns troben que no hi arribes, i els altres que t'has passat. Sí que volia, però, explicar alguns dels noms que esmenta i, que al seu parer, haguessin pogut ser canviats per uns altres que proposa. Mira, Pere, els casos del bisbe Llompart i de fra Guillem Malferit, vénen condicionats per l'article 5è del Reglament d'Honors i Distincions que exigeix que tots els fills i filles il·lustres de la ciutat comptin amb un carrer. El cas del Rector Jaume Vallès és una petitció de l'Associació de Veïnats de la barriada, a la qual ara se li ha pogut donar satisfacció. Alfons el Magnànim era una proposta de l'estudi preliminar. La comissió va considerar que era un nom adequat per a un carrer tan llarg i significat com aquest. I res més, Pere, que en parlam quan vulguis. I gràcies.

De bon dematí he llegit al DM l'article de Josep J. Rosselló  on planteja una sèrie de comentaris i dubtes sobre el canvi de noms dels carrers de Palma aprovats dimecres passat.

I jo, que pens allò de "M'agrada que em faci aquesta pregunta", per allò de tenir l'ocasió de contestar públicament aquesta i altres qüestions que aquests dies em fan en públic i en privat.

Idò sí, que és un plaer poder explicar que l'Ajuntament col·labora activament en els actes d'homenatge a Frances Aragó  preparats enguany i que una de les celebracions, precisament, deixarà una empremta definitiva al castell de Bellver en forma de recordatori de les medicions del meridià terrestre. I... hasta aquí puedo leer, que són altres els protagonistes que ho hauran de presentar quan calgui. Evidentment, Fancesc Aragó és un dels noms proposats per rebre el tribut de la ciutat en forma de nom de carrer. I no haurà de passar gaire temps abans de veure-ho. I una altra vegada convé que no avanci gaire més.

Una altra qüestió són els dubtes que planteja Josep J. Rosselló sobre la conveniència de noms com Josep Melià o Margaluz. Aquí també m'és molt grat poder recordar que un dels criteris del procés que hem duit a terme ha estat combinar el rigor científic amb la participació. Per això s'ha fet un gran esforç d'incorporar propostes que haguessin estat formulades per entitats, col·lectius, grups polítics o institucions. És el cas de moltes de les que trobarem als nostres carrers a partir d'ara: George Sand, Carme Guàrdia, Margarita Retuerto, Concepción Arenal... També és el cas de Margaluz, una petició de l'Institut Balear de la Dona, que la comissió va acceptar de bon grat.

També m'agrada poder explicar el cas del carrer del Convent de Sant Francesc i similars, tot i que Gabriel Bibiloni ho explicaria millor que jo, perquè feia anys que ho duia entre cella i cella. En realitat, Palma tenia, històricament, carrer i plaça de Sant Francesc -i de Santa Magdalena, i dels Socors, i de Santa Eulàlia...-. Denominacions que se suprimiren per mor d'una disposició que prohibia que diues vies d'una mateixa localitat duguessin el mateix nom, encara que es tractàs de tipus de vies diferents (carre/plaça/via/avinguda...). En virtud daixò, durant anys no va ser possible que a un poble o a una ciutat hi hagués oficialment un carrer Major i una plaça Major, tot i que és una situació bastant habitual. Per solventar això, sense renunciar del tot al topònim, s'ideà la dualitat "Plaça de Sant Francesc/Carrer del Convent de Sant Francesc" i totes les parelles similars adoptaren la mateixa solució. Ara, feliçment derogada aquesta norma, ha estat possible recuperar els noms històrics i tradicionals de la ciutat.

El cas del carrer Rossiñol és un poc més complicat. De fet es tracta d'una mala interpretació feta durant la revisió del nomenclàtor en els anys 80 i que ara, gràcies a una millor documentació, s'ha pogut rectificar.

Què més, què més? Ah sí, la proposta de nous canvis de nom. La veritat és que dimecres aprovàrem 141 noms (no tots canvis) i que, des del començament de legislatura ja en dúiem 60 (nous carrers, traduccions, subsanació d'errors...). A partir d'ara ve un procés important d'acceptació i d'interiorització per part de la ciutadania (al qual procurarem contribuir) i de plasmació material del canvi: guies, llistats, papereria... i, sobretot, plaques de carrers. Un procés més lent del que voldríem. Així les coses, no semblava recomanable fer una reforma encara més gran, de manera que adoptàrem un criteri d'actuació: en el tema dels canvis, ens centraríem en el Dictament per a la Revisión del Nomenclàtor de Palma, de dia 1 de maig de 1942, que és el que hem abordat a fons en aquesta revisió.

I sí que en queda molta de feina per fer. I, sobretot, moltes ganes de fer-la.

Gràcies, Pep, per les preguntes. Ha estat un plaer poder-les respondre.

Avui s'han decretat 141 noms nous per al carrers de Palma. Alguns són denominacions per a vies noves (19), d'altres són traduccions al català o subsanació d'errors (54) i 68 corresponen a canvis de noms imposats pel franquisme.

Es completa així un procés iniciat amb els primers ajuntaments democràtics i que havia quedat estroncat i suspès durant llargs anys.

Donam així compliment a l'apartat de l'Acord de Governabilitat de la ciutat de Palma que diu "Es modificarà la toponímia de llocs, carrers i instal·lacions vetlant per la seva adequació a la nostra llengua, cultura i història, i als valors democràtics" i actuam d'acord amb el nou ordenament establert per la Llei de memòria històrica.

En una qüestió tan sensible i que afecta tants de veïnats i veïnades de Palma  hem volgut actuar amb rigor, participació, reflexió, sentit de la responsabilitat i consens polític entre els grups que donen suport al govern municipal.

Per això es va constituir la comissió de Toponímia de Palma formada per representants de la UIB, de les federacions d'associacions de veïns, de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca i tècnics municipals dels departaments de Cultura i de Població. I es va partir d'un informe preliminar encarregat al professor Gabriel Bibiloni, que ja havia orientat els primers canvis de noms en els anys 80.

S'han seguit els criteris lingüístics i les recomanacions del Gabinet d'Onomàstica de la UIB i s'han incorporat propostes de difernts entitats, grups polítics, institucions i associacions de veïns.   També s'han aplicat acords de Plenari que no s'havien arribat a executar mai. La recuperació de la toponímia tradicional també ha estat un dels criteris que ha regit l'elecció dels nous noms.

Els 68 noms que s'adeqüen ara als valors democràtics fan referència als que encara quedaven a la ciutat de la imposició de dia 1 de maig del 42 en virtud del Dictamen de la Comisión Especial para el Arreglo y Coordinación del Nomenclàtor de las Calles de esta Ciudad i que va arribar a substituir 229 noms de carrers a Palma.

Finalment, s'ha fet un esforç per satisfer una llarga reivindicació: la d'augmentar els nombre de carrers dedicats a dones i contribuir, per tant, a la seva visibilització. Així, fins ara, dels 2.400 noms de carrers, només 93 corresponien a dones. Un percentatge (3,8%) que passa ara al 4,7 i que ha de representar l'inici d'una clara tendència.

Trobareu més avall informació complementària. Gràcies a tots per la feina feta. Molt especialment a en Miquel, n'Amador i en Gabriel. I a tot l'equip municipal per la confiança.          

 (Segueix)

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Art [24]
• Actualitat [67]
• Joventut [14]
• Política Lingüística [43]
• Invitació [97]
• Política [16]
• Lectura [27]
• General [14]
• Dietari [7]
• Teatre [16]
• Mira [30]
• Gènere [5]
• Patrimoni [14]
• Memòria [22]
• Personal [10]
• Cultura Popular [6]
• Ho sents? [22]
• Torxa Digital [29]

Cerca

Recentment